No passa moltes
vegades que una novel·la argentina de cent-i-poques pàgines creue tantes
fronteres com ho ha fet La uruguaya (2016) de Pedro Mairal (Buenos Aires, 1970). Traduït
ja a uns quants idiomes, el llibre de Mairal va ser una de les sensacions
literàries de 2017 a Espanya.
La uruguaya narra un dia en la vida de l’escriptor fictici
Lucas Pereyra, un home d’uns quaranta anys que es veu atrapat en una rutina familiar infeliç. Pereyra viatja des d’Argentina fins a Montevideo per treure del banc els diners d’uns avançaments editorials,
aprofitant que a Uruguay no li devaluen tant els diners com al seu país, tot i que l’operació que té planificada
és il·legal. Els diners no són més que una excusa per quedar amb Guerra, una jove
amb qui va viure un brevíssim affair
un any abans. El que havia de parèixer una jornada fantàstica per al
protagonista (diners a la butxaca i sexe amb la dona que desitja) acabarà
convertint-se en una tragicomèdia fregant
l’absurd, en el bon sentit.
Tenim un personatge
un poc arquetípic: un home en la crisi
dels quaranta cansat de l’esforç de criar un fill i insatisfet de la relació
amb la seua parella, que busca recuperar guspires de la seua joventut a través
d’aventures passatgeres amb dones joves. El plantejament confesse que no és
massa atractiu, però l’evolució de la història, la decadència del protagonista
i l’ús del llenguatge fan que aquesta premissa tan prototípica es convertisca
en una novel·la amb un gran atractiu.
La uruguaya està escrita en argentí: les conjugacions verbals,
els adjectius i els noms són els propis del país de Mairal. Al principi pot
xocar un poc si no estem acostumats (jo encara tenia present a la meua estimada
Mariana Enriquez), però el llenguatge no es converteix en cap moment en una
barrera per comprendre la història, al contrari. A mi, personalment, m’ha
encantat l’ús que es fa de l’argot col·loquial,
la translació tan divertida de l’oralitat a les pàgines escrites. Un altre punt
important de la novel·la és l’humor,
ens riem de la misèria de Pereyra per com ens la conta, amb una mirada còmica, àcida
i desencantada sobre la vida familiar, sobre l’amor i sobre les convencions
socials.
Aquesta novel·la
ha tingut molt d’èxit i jo crec que una de les raons de la seua popularitat és
que és un llibre ideal per al lector no
habitual: és molt breu, senzill de llegir i amb una trama que t’atrapa fins a l’última pàgina. Bàsicament, és un llibre fàcil de regalar i de recomanar,
sense massa risc de fallar. Marial exposa una narrativa molt masculina, farcida de testosterona i desig sexual
(com endur-se al llit a Guerra és l’objectiu primordial del protagonista), però
molt honesta i autocrítica, també. La masculinitat que hi impera pot tirar
enrere alguna lectora acostumada a una mirada més femenina, però jo li
aconsellaria que intentara veure més enllà de la superfície, perquè tots i
totes, al cap i a la fi, podem entendre i empatitzar amb la crisi de Pereyra.
La uruguaya és una lectura agradable, molt divertida. Una epopeia en miniatura sobre la
necessitat d’un home de retrobar la seua joventut i sobre les conseqüències que
aquest anhel impossible comporta. Una novel·la que no us furtarà més de dues
vesprades i que agraireu per la seua honradesa i per la seua visió descarnada
de les estructures socials i familiars actuals.
“La guitarra siempre me quedó grande, demasiadas cuerdas para tener en cuenta, demasiadas notas en ese puente. Para un autodidacta, el ukelele es ideal. Entendí que prefería tocar bien el ukelele que seguir tocando mal la guitarra, y eso fue como una nueva filosofía personal. Si no podés con la vida, probá con la vidita”.
![]() |
Aquesta planta és una escal·lònia
|
Llig-lo si... vols passar-ho molt bé amb una lectura
Fuig si... no t'abelleix sentit-te identificat amb un home en la crisi dels 40
Fuig si... no t'abelleix sentit-te identificat amb un home en la crisi dels 40
Coincidim en impresions. La vaig llegir en dos tardes, i vaig disfrutarla força.
ResponEliminaUna abraçada ;)
M'alegre, Natàlia! És una novel·la molt entretinguda amb un llenguatge molt especial.
EliminaUn llibre molt distret i sí, molt fàcil i ràpid de llegir, ara bé el que jo no li trobe és el seu humor.
ResponEliminaL'humor està en la forma de contar la història, en el llenguatge, en les hipèrboles i en les comparacions. Jo sí que m'he rigut amb la novel·la!
EliminaHola Laia!
ResponEliminaA mi La uruguaya no em va convèncer tan com a tu. Tot i que l'estil de Mairal em va encantar, vaig trobar que la història no tenia rumb ni aprofundia en res. Mentre em va durar la lectura em va distreure, però em va acabar deixant un gust agredolç.
Una abraçada :)
Hola Jan! La història no té massa importància ací: ja veus, un home en la crisi dels 40 buscant gitar-se amb una dona més jove. A mi m'ha agradat perquè m'ho he passat molt bé amb les desgràcies del protagonista i, sobretot, m'ha encantat el llenguatge que utilitza, l'estil. Una abraçada!
Elimina