De tant en tant necessite com l'aire una lectura que em faça sentir en
casa, que m’embolcalle amb tendresa, però amb una dosi justeta de conflicte,
per fer-la més interessant. He descobert Marta
Orriols (Sabadell, 1975), que per certes circumstàncies m'ha acompanyat cada dia del mes d’abril. Anatomia de les distàncies curtes
(2016) és, per ara, l’únic llibre publicat d’aquesta autora catalana, i és una
xicoteta delícia.
Anatomia de les distàncies
curtes és un recull de
relats curts que parlen des de la quotidianitat, des de la quotidianitat
alterada, més ben dit. Orriols parteix de situacions del dia a dia, dels
lligams més estrets que compartim (els nostres pares, els nostres germans, les
nostres parelles) per construir històries aparentment senzilles sobre xicotets actes d’heroïcitat, o de covardia,
a l’hora d’enfrontar-nos als problemes que se’ns presenten. L’autora parla d’infidelitats
i de parelles allunyades de la passió inicial, de dilemes que tenen el poder d’alterar
les vides dels personatges i de descobriments personals que trenquen esquemes
vitals.
Tenim, per exemple, una dona que, després d’una ruptura, descobreix la seua
inclinació sexual; unes bessones marcades per sempre per un accident de
trànsit; una estudiant de medicina que vol provar-se a si mateixa que pot
reeixir en aquest camp; o una mare i una filla amb problemes de comunicació. En
molts contes es toquen temes sensibles (morts, desgràcies, avortaments) que en
unes altres mans es podrien haver convertit amb massa facilitat en històries
lacrimògenes. Orriols, però, condueix cada una de les trames amb molta cura i
infinita delicadesa, perquè tot el que li quede al lector siga una punxadeta al cor i una sensació de
tendresa i estima a l’estómac. No trobem un excés de dramatisme, ni floritures
estilístiques, ni històries èpiques, sinó unes finestres estretes a través de
les quals observem, com a bons voyeurs,
les converses, pensaments i accions més íntimes de persones com nosaltres.
En general, els relats adopten un punt
de vista femení, independentment de si els protagonistes són dones o homes:
l’empatia, el reconeixement de la sensibilitat aliena (fins i tot cap a un
llamàntol), la sensualitat i el tedi i la bellesa de la rutina impregnen les
pàgines d’aquest recull. A mi m’ha semblat una proposta molt nostàlgica, m’ha fet sentir com si
estiguera a casa i m’estigueren cuidant i mimant enmig d’una remor compassada. Els
contes que m’han emocionat més han sigut Tots
els colors, que parla de l’autodescobriment, Sísif a la novena planta, que planteja la complicada tasca de
prioritzar els diferents aspectes de la nostra vida, i Estratègies de comunicació, sobre com entendre’ns a pesar de les
diferències. Aquest últim m’ha colpit intensament.
Posar en valor la
quotidianitat i les
persones corrents ha sigut, crec, la principal tasca de Marta Orriols a Anatomia de les distàncies curtes, un
objectiu que ha assolit amb mèrits. Amb un estil senzill, que no simple, l’autora és un bon
exemple per demostrar que la bona literatura es distingeix pel com i no pel què. Si un llibre tinguera el poder d’abraçar físicament al lector,
seria aquest.
 |
| Aquests són girasols |
Llig-lo si... vols passar una estona molt agradable
Fuig si... vols allunyar-te de la quotidianitat
Fuig si... vols allunyar-te de la quotidianitat