Supose que hi ha
moltes maneres d’escriure sobre el dolor. La que jo coneixia més a fons és la
manera dramàtica, la llàgrima fàcil*, la que sap perfectament quines cordes
tocar per fer-nos sentir malament. Amb Les pereres fan la flor blanca he
descobert una altra forma d’expressar la tristesa. Bakker conta un fet
veritablement dramàtic des de la quotidianitat, un dia a dia d’acceptació i
resignació amb un estil que m’ha encisat.
En aquesta
novel·la curtíssima se’ns narra un accident de cotxe que pateix una família
composta pel pare, dos fills bessons adolescents i un fill més xicotet. Aquest
últim, a conseqüència de l’accident, es queda cec. La família, amb la mare
invisible durant anys, ha de transformar la seua vida per fer lloc a l’obscuritat
de Gerson. Aquest, al seu torn, lluita i es resisteix a la seua nova condició.
Com vegeu, es
tracta d’una situació dramàtica, no obstant això, l’escriptor sap enfocar-la
des del punt de vista dels xiquets, a través d’un llenguatge, uns diàlegs i
unes descripcions senzilles, però plenes de significat. Podem apreciar
perfectament el dolor dels protagonistes, un dramatisme que contrasta amb la
simplicitat aparent de la narració. Bakker sap contenir l’aflicció en un
llenguatge lacònic, que lluny de limitar-nos, ens apropa més a la realitat de
la família.
Aquesta novel·la
ha sigut un xicotet descobriment. Un llibre ple de tendresa, estima i
comprensió. És una història trista, no precisament esperançadora, però que ens
conta la vida tal com és, sense floritures i donant-li tota la importància que
té. Una joieta.
*Vegeu Tan poca vida per a més informació.
Llig-lo si... vols una lectura tendra, molt bonica i trista
Fuig si... estàs passant per un mal moment, aquest llibre et trencarà
Jo també l'he llegit i també m'ha agradat molt. I sí, tal com ho dius passa. El llibre ens conta la realitat quotidiana de la família, els jocs dels fills i les seues ralacions, la rutina laboral del pare, el trobar a faltar la mare i a tot açò s'incorpora la ceguera del fill xicotet.
ResponEliminaSí, a través de la rutina diària anem coneixent la família. És una novel·leta tendra i nostàlgica que recomane sense dubtar-ho.
EliminaMe l'anoto perquè m'agrada el que expliques. Però el guardaré per un moment adequat.
ResponEliminaUn petó ;)
Te'l recomane! Es llig en un momentet i és molt dolç.
EliminaUna abraçada :)