Feia temps que no
devorava una novel·la tan ràpidament: últimament li estic donant més temps a
cada llibre, intentant que l’ànsia no
minve la qualitat de la lectura. Però Brooklyn
de Tom Cóibín és una història dolça, curta i que es llig quasi sense adonar-se’n.
Brooklyn és la
història d’una jove irlandesa que emigra
a Nova York als anys cinquanta. Eilis deixa enrere la seua mare, la seua
germana major i el seu xicotet poble per anar a la terra promesa, on li espera
un treball en uns grans magatzems. No vull parlar massa de l’argument, perquè al
ser una novel·la tan curta (dues-centes i poquetes pàgines) us revelaria coses
que més val descobrir durant la lectura.
Es tracta d’una
novel·la on observem el pas de la infància/adolescència a l’adultesa: Eilis s’instal·la
lluny de la família, en un lloc inhòspit, per començar una vida ella sola. No
obstant això, el tema principal de Brooklyn és la immigració: el fet de deixar enrere la llar per construir una de
nova en un altre país. M’ha agradat especialment com l’autor ens explica el fet
de tindre un peu en cada lloc, però no viure en cap dels dos realment: Eilis
enyora dolorosament sa casa, però va edificant tota la seua vida als Estats
Units. La descripció de la nostàlgia
està molt ben feta: Cóibín ha sabut retratar la melangia de trobar a faltar la
calidesa d’estar en casa.
Deixant de banda
les reflexions sobre la nostàlgia, he trobat que a la novel·la li faltava un poc de substància. Potser és que jo venia de llegir a Nadejda Mandelstam,
que va tindre una vida tremenda, i les aventuretes amoroses d’Eilis i les seues
modestes desgràcies quotidianes m’han semblat buides, sense massa sentit, sense
finalitat. La personalitat de la protagonista també m’ha semblat massa plana:
quasi ninguna de les decisions que pren en la història ve donada per una
motivació pròpia, és més bé una dona conduïda per les circumstàncies i per les
voluntats dels homes que l’envolten.
Des del meu punt
de vista, Brooklyn és una novel·la bonica,
lleugera i de lectura molt ràpida, però no és una història memorable, ni un
llibre on puguem veure personatges complexos amb grans evolucions. Una novel·la
per passar una estona relaxada.
Llig-lo si... t'abelleix una lectura bonica i lleugera
Fuig si... busques alguna cosa amb més entitat i una protagonista amb substància
Llegit el que dius a la ressenya crec que la millor opció per viatjar a Brooklyn a través de la literatura és Paul Auster. Has llegit Brooklyn Follies? Si no, te'l recomano! :)
ResponEliminaUna abraçada,
Jan! Vaig llegir Brooklyn Follies farà un parell d'anys i me va encantar :) Me recomanes algun altre d'Auster?
EliminaDons a mi si que em va agradar prou la novel·la. Sí, ja sé que no passa res de grans conseqüències, no res de gran transcendència, és senzillament la vida d'Eilis, preocupacions quotidianes que són les que formen la seva vida, les laborals, les amoroses, les familiars i les relacions amb qui conviu. Això sí, nosaltres estem lluny, en el temps i geogràficament, de la moguda de l'emigració irlandesa.
ResponEliminaJa dic que potser és que jo venia d'una lectura de vàries setmanes amb "Contra tota esperança", que és una lectura molt intensa, i clar, llegir després Brooklyn m'ha sabut a poc. No tinc res en contra amb les lectures de vides normals i corrents, però sí que he trobat que Eilis es movia més per les decisions dels altres que per les seues pròpies, i això no m'ha acabat de convèncer.
EliminaGràcies pel comentari :)
La tinc anotada desde fa un temps i me l'has recordat, pero de moment dubto que la recuperi.
ResponEliminaUn petó ;)
Hola Natàlia! Ja em diràs quan te'l lliges a veure què et sembla, ja veuràs com l'acabes en tres dies.
EliminaUna abraçada :)