El llibre de la senyoreta Buncle (D.E. Stevenson)

Fora plou a bots i barrals i entre a una llibreria on totes les obres són d’un color gris perla. Resseguisc els títols de les prestatgeries amb els dits i trobe una novel·la que venia acosant-me des de feia temps, que m’havien dit que era molt divertida i molt amena. Torne fora i intente protegir com puc la meua nova i preciosa adquisició: El llibre de la senyoreta Buncle, de D.E. Stevenson.

Sabeu aquests pobles xicotets, on normalment no passa mai res rellevant, on els habitants són generalment gent major, amb secrets que guarden tota la vida, amb xafarderies i rancors que no tenen fi? Doncs la novel·la de hui té lloc en un d’aquests indrets que tant han inspirat a la literatura (vegeu Sherwood o Strout, per exemple). El poblet de la senyoreta Buncle és Silvestream, que no es diferenciaria massa de qualsevol altre poble del món, si no fóra perquè un bon dia la protagonista decideix escriure una novel·la sobre els seus veïns.

Barbara Buncle s’ha quedat sense ingressos i ha pensat que una bona manera de guanyar diners és escriure un llibre. Com no té imaginació, sols ha pogut escriure sobre persones que coneix, això és, el veí que tracta fatal la seua dona, la senyora més respectada del poble i el seu passat indecorós, o la dona que té un secret per tal que la seua melmelada quede perfecta. Un editor s’interessa pel llibre i, entre crítiques contradictòries, es converteix en tot un best seller, que finalment arriba a les mans dels seus protagonistes. La irrupció de la novel·la trenca la tranquil·litat del poble i comencen a esdevindre situacions grotesques, ridícules i còmiques, sobretot. Els habitants de Silvestream es veuen despullats de les seues carcasses i totes les seues debilitats i secrets van quedant al descobert gràcies a l’agudesa de l’autora.

El llibre de la senyoreta Buncle és una història per gaudir, per somriure, per passar-ho bé. És un llibre dins d’un llibre, una novel·la d’espills, on la ficció és un reflex de la realitat, però la realitat també imita la ficció, ja que els personatges es comporten d’una manera concreta arrel de la lectura del llibre, però també imiten les accions dels seus alter ego literaris. Una cucada de lectura, plena d’humor anglès, de personatges memorables i d’escenes delirants. Us l'aconselle calorosament si voleu passar uns dies tranquils, agradables i amb un somriure permanent als llavis.

“Barbara Buncle donà una ullada a l’habitació i mirà totes les seues titelles, congregades amb l’objectiu de revelar el seu creador. Es va preguntar si mai cap altre autor s’havia trobat davant d’aquella curiosa visió. Seria emocionant escriure una obra de teatre per poder veure les pròpies creacions revestides de mortalitat, però un teatre sempre serà un xic decebedor, cap actor pot satisfer completament un autor. Açò era molt millor que qualsevol teatre, car els actors eren ells mateixos”.*

* Traducció pròpia de l'edició anglesa, la traducció de Viena Edicions segur que és molt més acurada.

Estes flors són Kalanchoes

Llig-lo si... t'agrada l'humor anglès i les històries de pobles xicotets

Fuig si... t'abelleix una història èpica, de grans emocions