Fa uns dies vaig
acabar de llegir El Metge (1986), de Noah Gordon. Mai m’havia enfrontat a la
ficció històrica, més per mandra i prejudicis que per una altra cosa: eren 700
pàgines, més o menys, amb el context del segle XI, i em dóna molta malícia
deixar-me un llibre a mitges. Tot i que pensava que podia arribar a ser prou
insofrible, la lectura ha sigut agradable: ràpida, sense excessives
descripcions i no massa previsible.
Ràpida, perquè el
vocabulari és senzill i els esdeveniments succeeixen ràpidament, sense
passatges totalment descriptius o introspectius; imprevisible, perquè, tot i
que el protagonista sempre s’acaba eixint amb la seua contra tot pronòstic (malaltia,
intents d’assassinat, presó, traïcions), els personatges al seu voltant van
canviant, igual que el seu entorn i els seus obstacles.
La figura del
pare està present durant tota la novel·la: el pare biològic de la infància
(borratxo, puter), Barber (el cirurgià barber que li ensenya a fer malabarismes
i a amputar una cama, que li ensenya a sanar i cuinar) i Ibn Sina (el príncep
dels mestres a qui estimar i adorar). No puc parlar de
la veracitat històrica, però les descripcions de la pràctica de la medicina en
l’època, l’ambientació de les ciutats i sobretot, els rituals, llengües i vestimentes
de les diferents ètnies i religions han sigut sorprenentment interessants. La
varietat de personatges també ha marcat un punt positiu, tot i que l’escassetat
de personatges femenins importants és notable.
El pitjor de la
novel·la, per a mi, ha sigut la poca versemblança del protagonista: un xic d’uns
vint-i-tants que s’ha convertit en un gran metge, ha après tres idiomes, sap
fer trucs de màgia, ha tingut fills (tots sans) i ha sobreviscut a mil
calamitats, incloent la pesta. Bàsicament, sap fer de tot i tot ho fa bé, mai
li passa res excessivament dolent.
En fi, com he
dit, el que més m’ha agradat ha sigut la descripció dels rituals jueus i l’aprenentatge
de les llengües. El que menys, la construcció dels personatges, que generalment
són plans i poc creïbles.
