Aquest és el meu
mes d’Ian McEwan, després de llegir Closca de nou em vaig llençar al que era
per a mi el llibre més conegut de l’escriptor anglès: La llei del menor.
Després d’acabar-lo i de reflexionar sobre el que McEwan m’havia contat, vaig
arribar a la conclusió de que, si un desconegut (o algú a qui no conec massa
bé) em demana que li recomane un llibre, li diria que llisca aquest, és una
aposta poc arriscada: és llig meravellosament bé, és curtet, enganxa i, bé, jo crec
que és bo.
La llei del menor
ens presenta a Fiona, una jutge del tribunal de família que viu a Londres amb
el seu marit. A Fiona la coneixem bé des del principi, és una dona de
pràcticament seixanta anys, metòdica, intel·ligent i quadriculada. Té molt d’èxit
en la seua faena, els seus companys l’admiren i
és gairebé una eminència en el seu camp. Un dia, la seua vida personal s’esquerda:
el seu marit li demana que li deixe tindre una aventura amb una joveneta, ja
que Fiona s’ha tornat freda, no li parla, no li fa cas, i David vol aprofitar
aquesta gran i única oportunitat. Mentrestant, a Fiona li encomanen un cas nou:
un adolescent de dèsset anys necessita una transfusió de sang per al seu
tractament contra la leucèmia. El xic, que és testimoni de Jehovà, refusa la transfusió,
però com és menor d’edat és Fiona qui ha de prendre la decisió: fer cas a la
decisió de l’adolescent de fer el que vol amb el seu cos o salvar-li la vida.
McEwan ens
presenta en aquesta novel·leta un dilema moral que engloba més dilemes a dins,
fent que el lector haja de decidir si el que llegim és just o no ho és. Les
emocions, per descomptat, són molt intenses, i el lector no pot estar de posar
en dubte les decisions i les accions dels personatges.
Jo us el
recomane, perquè estic convençuda de que passareu una bona estona: segur que
acabareu estimant a Fiona tant com ho he fet jo, en alguns moments us sentireu
incòmodes i, definitivament, reflexionareu sobre la lectura després de que l’acabeu.
Si no us agrada, bé, sols haureu perdut un parell de vesprades.
Llig-lo si... vols una lectura lleugera però que et fa pensar
Fuig si... sempre tens un punt de vista únic i inamovible