A vegades, una
novel·la curtíssima, d’estil senzill i sense grans aspiracions literàries (que
no aspira a convertir-se en clàssic, ni en referent) arriba més endins que un d’aquells
grans llibres amb renom i guardonats amb premis internacionals. Estic parlant
de Nosaltres
en la nit, de Kent Haruf: un
text de 150 pàgines amb lletra enorme que durant els tres dies escassos que ha
durat la seua lectura s’ha convertit en un bàlsam de sentiments agradables front l’estrès d’una setmana esgotadora.
Nosaltres en la nit és l’evolució de la relació entre Addie i Louis,
dos veïns d’uns setanta anys que troben una segona oportunitat d’experimentar la intimitat i l’estima que proporciona
una parella. Bàsicament és això. Ens trobem amb la proposició d’Addie cap a
Louisk, si li abelleix dormir amb ella al seu llit alguna nit, i ens trobem amb
una resposta afirmativa per part d’ell. Ambdós es van coneixent amb la
franquesa que proporciona l’obscuritat de la nit i han d’anar superant els
rumors que van escampant-se pel xicotet poble on viuen.
Al llegir aquest
llibre experimentem tendresa, bondat i dolçor. Això no obstant també sentim
frustració, potser inclús odi cap a alguns dels altres personatges, que no poden entendre
que dues persones madures poden viure el que la societat ha volgut adjudicar a
la joventut: passió, enamorament, la vivència de la màxima felicitat. Aquesta
novel·la, que ha significat tant per a mi, ens ensenya que la joia de viure no té perquè estar relegada
a la vintena o a la trentena, sinó que es pot experimentar molt més tard, quan
pensem que ja ho hem viscut tot i ho hem sentit tot.
Tant si estàs
passant per una mala època, com si simplement tens ganes de llegir una història
dolça i esperançadora, jo te
recomane Nosaltres en la nit. Te trobaràs
davant d’una lectura tranquil·la, reconfortant, que estic segura que te farà un
poc més feliç amb la vida que tens. És una delícia.
“A mi m’agrada, aquest món físic. M’encanta la vida física que comparteixo amb tu. I l’aire del camp. El jardí, la grava del carreró. L’herba. Les nits fresques. Estar estirada al llit a les fosques i parlar amb tu”.
 |
| Aquestes flors són equinàcies |
Llig-lo si... t'abelleix llegir una història breu i dolcíssima
Fuig si... sols t'agrada llegir sobre gent jove i guapa