La meua última
lectura del 2016 va ser Revolutionary Road, de Richard Yates. Aquesta novel·la
ha arribat de la mà de moltes recomanacions, tenia ja bones referències d’ella.
I bé, no m’ha decebut. Revolutionary Road narra la vida d’una parella
nord-americana que viu als suburbis de Nova York als anys 50. Yates va saber
crear un ambient asfixiant, trist, veritable; l’estil de vida imperant de la
classe mitjana de l’època, a través de la vida i desgràcia d’una parella jove
amb dos fills.
Els anys 50 dels
Estats Units anaren marcats per la fi de la Segona Guerra Mundial. Això va
significar, entre altres coses, la tornada dels soldats a casa i la seua
conseqüent cerca de treball estable, casa acomodada i dona i família feliç i
benestant. L’home marxava a la feina per dur diners al nucli familiar i la dona
es quedava a casa esperant la tornada de la parella i tenint cura de la casa.
És el moment de la cultura de masses, de la societat de consum: grans cotxes
estandarditzats, cases unifamiliars, electrodomèstics per a tot. Us solte
aquest paràgraf amb dades molt generals, perquè l’època en la què s’ambienta la
novel·la és essencial per a la trama.
Pel que fa a
l’argument, els Wheeler, el matrimoni protagonista, són una parella que es va
casar quan eren molt joves. Varen tindre una filla molt abans del que esperaven
i han construït una vida avorrida i sense aspiracions de classe mitjana. April
i Frank, tot i formar part de la comunitat dels suburbis, es creuen superiors
als seus veïns i esperen que en algun moment la seua existència els oferisca alguna cosa més. Així, la parella viu en
l’autoengany de que ells no són com els altres i, per tant, viuen entre
aparences i hipocresia tant amb els de fora com entre ells mateixos. April i Frank fan el que
siga per demostrar que ells no pertanyen a eixe grup de persones ignorants,
faltes de gust i estancades en la mediocritat. No obstant això, tot i els seus anhels i les seues esperançes, es veuen atrapats en la seua situació actual: són el que són, viuen com viuen, i això no ho poden canviar, és la cara obscura del gran somni
americà.
La novel·la està
molt ben contada i increïblement ben escrita, ens fa sentir eixa opressió al
pit per les aspiracions frustrades, l’ambient ofegant i la decepció en la
parella i en la família. La història arriba a un punt límit, és com una
bombolla que és va unflant fins que, de sobte, explota. Definitivament, és un
llibre que us recomane sense dubtar-ho!
“Tuvo la sensación de ir hundiéndose irremisiblemente en los cojines y los periódicos y los cuerpos de sus hijos […] se puso de pie, jadeando un poco, y se quedó unos minutos en mitad de la alfombra, cerrando los puños dentro de los bolsillos a fin de reprimirse de hacer lo que le pareció la única cosa que realmente deseaba hacer: agarrar una silla y arrojarla contra la ventana panorámica. ¿Qué coño de vida era aquélla? ¿Qué sentido o qué propósito tenía, si se podía saber, una vida así?”
Llig-lo si... vols llegir una novel·la molt bona sobre el somni americà
Fuig si...vols alguna cosa alegre i sense drama