Com m’agradà tant Vint-i-quatre hores en la vida d’una dona, volia provar amb una altra novel·la de Stefan Zweig. Una vesprada, m’acostí a l’Abacus de la universitat i vaig comprar Els ulls del germà etern (1976). És un llibre molt, molt diferent al que tenia com a referent. Ací no hi ha eixa tensió tan forta que caracteritzava als personatges de Vint-i- quatre... si no que és com una faula, com una llegenda moralitzant sobre la recerca eterna de la rectitud i la justícia per part d’un home.
No us vull revelar massa, més que res perquè és un llibre curtíssim (no arriba a les 100 pàgines) que està marcat per quatre moments fonamentals, i explicar-los seria destrossar-vos la lectura. La història s’ubica en un temps abans de Buda i, segons la contraportada, està escrit com una llegenda oriental. Virata és un servidor lleial del rei que va buscant la forma de ser completament just i de no fer mal a ningú. Amb aquest objectiu, va fent-se un camí que durarà anys i que li va ensenyant com les persones i les seues accions estan inevitablement connectades i tot acaba tenint la seua conseqüència.
És un llibre molt curiós i agradable que es llig en un ratet. Però no era el que m’esperava després d’haver llegit l’altre llibre de Zweig.
Jo també he llegit el llibre que recomanes i tot el temps estava pensant en un altre llibre: Sidharta de Hermann Hesse. L'argument principal és paregut: un home que busca trobar la raó de la seua existència, el punt de la felicitat, el lloc on la seua ànima siga dissolta en la natura. Pero en el de Zweig, apareixen altres circumstàncies que ho fan difícìl.
ResponEliminaNo he llegit Sidharta, però voldria fer-ho. I sí, el protagonista d'aquest llibre ho té complicat per aconseguir el seu objectiu.
Elimina