M’agraden els
llibres que em fan sentir bé, que me reafirmen la fe en la bondat de les
persones i que són agradables de llegir. Quan vaig veure que l’autor d’Entrelletres
comentava que El noviembre de Kate reunia aquestes característiques em vaig
llançar i el comprí. En un dia de vacances a casa el tenia començat i acabat.
La novel·la està
narrada principalment des de dos punts de vista: el de Kate i el de Don. La
primera és una dona jove amb un treball que avorreix i sense grans aspiracions
ni esperances en la seua vida. Don és un xic que viu pendent de venjar una
injustícia que li va ocórrer a un amic seu i no pot tirar endavant. La història
ocorre durant una gran tempesta i els dies anteriors a aquesta, en els que Kate
i Don es coneixen i van superant els seus problemes.
Per a mi, és una
narració de la soledat i de la importància de ser conscient de les coses
xicotetes de la vida: l’olor del desdejuni, una cervesa amb els amics després
de treballar o la simple companyia d’algú que vol estar amb tu. També mostra la
rellevància de tindre un grup de gent en qui poder comptar: una família (no ha
de ser precisament la biològica), amics, parella, etc. Tot assentat sobre una
història d’amor, que per mi, podria no haver existit i el llibre seria igual.
En fi, la ressenya
que vaig llegir tenia raó: és una novel·la amable, que es llig molt bé. No
obstant això, a vegades se m’ha passat de nyonyo (tant en estil com en història
i personatges); les interpel·lacions al lector tampoc m’han acabat: me
pareixien fora de lloc i sense massa propòsit. En conclusió, ha sigut una
lectura molt lleugera i agradable, un poc massa ensucrada, però bonica.
“De alguna manera retorcida y estúpida legitimé la insatisfacción de mi vida, el vacío que sentía a todas horas, con la creencia de que la melancolía formaba parte de mí misma”.
“Vivir es una aventura si estamos atentos a los detalles. Los pequeños detalles son las bisagras del universo”.
Llig-lo si... t'abelleix una història agradable i de persones que s'estimen
Fuig si... no t'agrada l'excés de sucre
Moltíssimes gràcies per mencionar-me!! Quin honor!! Estic totalment d'acord amb la teva ressenya, el gran què del llibre són els ambients que creen, però les interpel·lacions directes al lector no m'han acabat de convèncer.
ResponEliminaPD: sé que t'ho he dit més d'una vegada, però m'encanta el disseny del teu blog. Pocs n'hi han de literatura tan bonics, elegants i originals (per exemple en lo de Llig-lo si i Fuig si).
Moltes gràcies!! Si es fa alguna cosa, que es faça bonica :)
EliminaL'aspecte positiu del llibre: lectura tota seguideta i sense cap problema, amb un tema diari i actual. El pero: un guió previsible.
ResponElimina