No us preocupeu
per tants llibres sobre assassinats, no amague res estrany. Estranys en un tren
el tenia pendent de feia anys ja, però mai m’havia plantejat seriosament
llegir-lo, fins ara. També tenia ganes de llegir alguna cosa de Patricia
Highsmith, autora estatunidenca de novel·la negra, coneguda per aquesta
novel·la, per la saga de Mr. Ripley i per Carol, entre altres.
La premissa de la
història del llibre d’aquesta setmana és ja clàssica: dos homes es coneixen en
un tren i a un d’ells planteja l’assassinat perfecte, això és, intercanviar-se
els assassinats. Bruno (l’artífex del pla) matarà a la dona de Guy i Guy matarà
el pare de Bruno. Si no hi ha motius, si no hi ha relació entre assassí i
víctima, és quasi impossible que els arriben a enxampar mai. Molta gent coneix
aquest començament, però crec que sols qui ha llegit el llibre sap l'argument que segueix (la famosíssima adaptació
de Hitchcock no té res a veure amb la novel·la). En fi, Bruno assassina
la dona de Guy i després insisteix perquè Guy realitze l’assassinat que li
toca. No us he fet cap spoiler! El que us he explicat passa al principi de la
novel·la.
L’eix de la novel·la
és la tensió que sofreix Guy per les insistències de Bruno, la culpabilitat que
sent per la mort de la seua dona i el patiment general del personatge. Un altre
aspecte fonamental de la història és la relació que es crea entre els dos
protagonistes: Bruno és un home obsessionat per la seua mare i que depèn en
gran mesura de les persones que l’envolten, especialment de Guy; Guy és una
persona amb una vida normal, un home egocèntric que rebutja a Bruno, però que
després l’arriba a estimar.
Si bé el
plantejament és interessant, la trama de la novel·la se m’ha fet un poc
feixuga. Assistim a l’assetjament incessant de Bruno i la seua necessitat d’atenció.
Coneixem a Guy, torturant-se de manera exponencial. Cap al final torna un poc l’acció,
però l’intermedi m’ha semblat reiteratiu. Potser és perquè el gènere no és el
meu preferit. Què em digueu? Què m’he passat per alt? Personalment, jo pense que Bruno sols volia algú que l'estimara i li fera cas. Un pobre incomprès.
Llig-lo si... eres amant de la novel·la negra i vols conèixer a la reina del gènere
Fuig si... tens massa expectatives o t'encanta la pel·lícula de Hitchcock
El gèner m'encanta i aquest el tincs pendent. De l'autora vaig llegir El talento de Mr. Ripley a l'institut i em va marcar en aquell moment.
ResponEliminaUn petó ;)
Jo ara tinc pendent Carol, que diuen que està molt bé (la pel·lícula no l'he vista).
EliminaUna abraçada!
Tu i jo anem força units, eh? Quan vas publicar la ressenya de "A sangre fría" precisament l'estava llegint (m'ha encantat!), i ahir em vaig comprar "El talento de Mr. Ripley" de Highsmith i vaig quedar per dinar amb una amiga que em va parlar moolt bé d'aquest llibre del que ens parles avui. La cosa comença a ser perturbant hahaha
ResponEliminaEl tinc més que pendent, i serà el següent llibre que llegeixi de Highsmith després de conèixer en Ripley.
Una abraçada
Hola Jan! jaja sí, anem sincronitzats. Ja em contaràs què tal amb Ripley, al ser una saga llarga em dóna molta mandra.
EliminaJust l'altre dia, en un curs al que m'he apuntat, parlàrem de Proust i em va vindre al cap la teua entrada de la primera part de A la recerca del temps perdut (algun dia m'animaré).
Una abraçada!
El principi no m'ha agradat, pero conforme avançava m'ha enganxat per la situació d'inquietud en la que es troba el protagonista davant del dilema que marca el llibre i que va in crescendo i que provocava que agarrara el llibre en quan podia.
ResponElimina