Aquesta setmana
toca una novetat ben lluenta, un llibre del que és impossible fugir quan se
regiren ressenyes per Internet. Es tracta de The Power de Naomi Alderman. Aquesta novel·la ha
sigut un boom editorial, almenys en el Regne Unit, on ha guanyat el Bailey's
Women's Prize for Fiction i ha sigut nominada al The Orwell Prize, un premi per
a la literatura política.
La premissa de la
història és la següent: en el present, xiques
adolescents de tot el món comencen a poder emetre descàrregues elèctriques per les seues mans. Aquestes descàrregues
poden variar d'intensitat, podent arribar a matar amb elles. A poc a poc,
aquesta capacitat elèctrica es va estenent, fins que totes les dones del
planeta posseeixen aquest poder. Que la meitat de la població, concretament la
meitat femenina, puga ferir i matar a l'altra meitat ho canvia tot i
intercanvia, amb el temps, els papers tradicionalment adscrits a cada gènere.
Assistim a una
transformació total i progressiva de la societat. Les dones ascendeixen en la
política estatal, els homes comencen a tindre por d'eixir sols per la nit i
observem la cosificació dels seus cossos. Al principi, el poder adquirit
serveix per recuperar els drets de les
dones en zones conflictives; en Aràbia Saudí i en Índia, per exemple, les
dones ixen al carrer per alliberar-se dels lligams masculins. No obstant això,
i com ens ensenya l'autora, el poder és
el poder el tinga qui el tinga. Així, les dones comencen a abusar de les
seues habilitats, fins restringir els drets i les llibertats d'aquells qui
abans les havien coartades.
La inversió dels rols
de gènere (ara la dona és la forta i independent i l'home, l'objecte sexual
i l'ignorant) s'ha utilitzat per a fer més patent el masclisme i les
desigualtats derivades en la societat actual. Alderman ens fa replantejar-nos
les concepcions de gènere que tenim i el perquè de la seua existència, i és que
la Història és la història dels poderosos. Al final de la novel·la i en els
agraïments, l'autora ens insinua un missatge referent a la nostra percepció del
món que m'ha encantat i que li ha donat més profunditat i transcendència al
llibre.
Tot i que ha
hagut algun moment que m'ha semblat una novel·la de caire juvenil, la veritat és que és una història que es llig molt bé i
planteja reflexions interessants. Ha sigut una lectura d'estiu molt encertada: és lleugera, ràpida, però presenta un escenari
on ens sentim identificats (i sobretot identificades) i hi aporta una
perspectiva nova i efectista.
Llig-lo si... vols acabar l'estiu amb una novel·la feminista i que enganxe
Fuig si... esperes massa profunditat o un text de gran rellevància
 |
| Aquestes flors són vinques |
Llig-lo si... vols acabar l'estiu amb una novel·la feminista i que enganxe
Fuig si... esperes massa profunditat o un text de gran rellevància
En vaig veure una altra ressenya molt semblant a la teva pel que fa a conclusions i he de dir que l'argument em sembla molt interessant, un plantejament que val la pena seguir i veure on ens porta. El tinc a la wishlist de moment, com que la cua de llibres pendents sempre és llarga, no em fa res esperar, a veure si el publiquen en català, o potser és una bona oportunitat de llegir en anglès.
ResponEliminaTinc la sensació que l'anglès de la novel·la no ha de ser molt complicat, així que jo m'animaria. No sé si la trauran en català... Com bé dius, el plantejament és original, però t'aconselle que no arribes amb les expectatives massa altes, perquè no és un novel·lón, més bé és una història entretinguda amb algunes reflexions interesants.
Elimina