Aquest any ha sigut un poc estrany pel que fa a les lectures: he tingut temporades on no m’agradava res, i mesos on tot m’encantava; ací us deixe, com podeu entendre, aquestes últimes. Són llibres que m’han fet mirar el món d’una altra manera, que m’han transmès una estima especial o que m’han sorprès molt gratament. Comencem:
1. Olive Kitteridge (Elizabeth Strout)
Sabeu quan aneu
caminant pel carrer o esteu asseguts al transport públic i teniu aquesta
revelació de que tots els que us envolten tenen mons interiors tan complexos
com el vostre? Olive Kitteridge és això, la vida quotidiana amb totes les seues
complexitats. Preciosa.
2. El olvido que seremos (Héctor Abad Faciolince)
Els records de l’autor
sobre el seu pare m’han omplert el cor de tendresa i nostàlgia. Abad Faciolince
ens presenta un home amb uns profunds valors humanístics i un amor exuberant a
la seua família. Una història immensa i tremendament emotiva contada en molt
poquetes pàgines.
3. Contra tota esperança (Nadejda Mandelstam)
Aquestes memòries són una d’eixes lectures que gaudeixes molt més quan ja ha passat
un temps, quan el seu record ja s’ha refredat. M’ha trasbalsat moltes coses, aquest
llibre: m’ha fet mirar la Història i el món amb uns ulls diferents, i no me
creureu, però m’ha fet més adulta, més persona.
4. Nosaltres en la nit (Kent Haruf)
Aquesta és una de
les joietes de l’any, una història mínima, senzilla, tranquil·la, però que et
deixa un gust tan dolç al final, que no pots parar de recomanar-la. Una novel·la
per estimar la vida i la gent que ens envolta. Una delícia per llegir en una vesprada.
5. Anna Karènina (Lev Tolstoi)
No us mentiré,
estic molt orgullosa d’haver-me llegit Anna Karènina, però estic més pagada
perquè l’he gaudit, perquè he sabut veure més enllà de les tribulacions d’Anna
i he sabut estimar Levin i els altres meravellosos personatges. El narrador, amb
les seues contínues confidències, m’ha encantat.
6. El déu de les coses petites (Arundhati Roy)
La novel·la de
Roy va ser una sorpresa, esperava trobar-me amb una història tediosa i, en
canvi, vaig veure’m atrapada per un món complex, multigeneracional i
apassionant. Cada detall és essencial i el final, on tot encaixa a la
perfecció, és perfecte.
7. El cel és blau, la terra blanca (Hiromi Kawakami)
Compartir el menjar
i la beguda pot ser una activitat molt íntima, pot desembocar en una relació sentimental,
més o menys convencional, i pot arribar a unir a dues persones completament
oposades. Aquesta és una història subtil i delicada sobre compartir la soledat.
8. Villette
(Charlotte Brontë)
La novel·la més
coneguda de Charlotte Brontë és Jane Eyre, però Villette també és genial:
tornem a una protagonista amb ànsia per independitzar-se i que lluita contra
les adversitats que li imposa la vida amb perseverànça i astúcia. I el final... el final és increïble.
9. El món
resplendent (Siri Hustvedt)
La novel·la més
intel·ligent que he llegit aquest any, si és que està permès utilitzar aquest
qualificatiu, ha sigut El món resplendent. Si us voleu quedar bocabadats per
les possibilitats de la literatura i de Hustvedt en particular, llegiu-lo, és
una meravella.
10. Una dolça cançó (Leïla Slimani)
I l’última de la
llista havia de ser la història que més m’ha obsessionat, no podia parar de
llegir! A banda d’aquest mèrit i de la trama amb aires de thriller, Slimani ha
conformat un xicotet retrat de la societat actual ple d’ironies, comentaris
punyents i una gran sensibilitat.
Com podeu veure,
és una llista dominada per dones, tot i que el balanç final de l’any ha estat
prou empatat pel que fa al gènere. Vull fer una menció especial a Mariana Enriquez i els seus fantàstics relats, Claire Keegan i la seua història en
miniatura i Rosa Montero i les seues reflexions sobre el dol i Marie Curie.
Conteu-me les
vostres lectures preferides de l’any! Compartim alguna?
Segurament els dibuixos del llibres són com són en la realitat, molt xulos. Un llibre que acabe de llegir i que m'ha agradat moltíssim, per com és d'impactant, és "La voz dormida" de Dulce Chacón, conta la vida de les dones reprimides pel franquisme en la postguerra, impressionant.
ResponEliminaJo vaig llegir "La voz dormida" quan anava a l'institut i em va encantar! Un llibre molt emotiu i molt ben escrit. Moltes gràcies pel comentari sobre el dibuix!
EliminaNo coincidim en cap, pero hi ha un parell que tinc pendents. Bon any ;)
ResponEliminaHola Natàlia! Bon any a tu també! Una abraçada :)
Elimina