Aquesta setmana
estava ja un poc cansada de llibres profunds, de pensar, etc. (tot i que m’agraden,
eh?) així que he anat a l’evasió total: he llegit Me before you (Jo abans de
tu, 2012), un drama-comèdia romàntic, que d’ací poquet s’estrena en les grans
pantalles. La veritat és que no sabia ni que existia aquest llibre fins que una
amiga em va ensenyar el tràiler de la pel·lícula... i sóc fàcilment
convencible. M’agraden les pel·lícules nyonyes (de quan en quan) i fer un “ooooh”
en el moment precís, sobretot si em fiquen una cançó bonica i una història d’amor
poc convencional.
La veritat és que
els productors de la pel·lícula s’han treballat molt, molt bé el càsting, ja
que els actors principals i els secundaris més importants són famosos per haver
treballat en pel·lícules o sèries juvenils i amb molta base de fans en els
últims anys: les sèries Doctor Who i Juego de Tronos i les pel·lícules Harry
Potter i Els Jocs de la Fam. D’aquesta manera, ja tenen una bona taquilla assegurada.
Torne al llibre. És un llibre d’allò que diguem “cuqui”. Per gitar-se al sofà i estar llegint tota la vesprada amb un somriure a la boca. Té momentets d’humor i és tendre. La història resumida és més dramàtica que la lectura: una jove de vint-i-tants perd el seu treball i entra a treballar com a cuidadora-acompanyant d’un jove tetraplègic. La seua relació va evolucionant i ella, sense cap aspiració cultural o intel·lectual va evolucionant també. El jove, d’ençà que va tindre l’accident que el va deixar en la cadira de rodes permanentment, vol acabar amb la seua vida, contràriament als desitjos de la seua família.
Torne al llibre. És un llibre d’allò que diguem “cuqui”. Per gitar-se al sofà i estar llegint tota la vesprada amb un somriure a la boca. Té momentets d’humor i és tendre. La història resumida és més dramàtica que la lectura: una jove de vint-i-tants perd el seu treball i entra a treballar com a cuidadora-acompanyant d’un jove tetraplègic. La seua relació va evolucionant i ella, sense cap aspiració cultural o intel·lectual va evolucionant també. El jove, d’ençà que va tindre l’accident que el va deixar en la cadira de rodes permanentment, vol acabar amb la seua vida, contràriament als desitjos de la seua família.
Bé, la novel·la
em va tornar el que jo m’esperava d’ella: uns moments agradables i d’evasió del
dia a dia. Té cosetes que no m’han agradat, a vegades li haguera pegat una
galtada a la protagonista, però en general, ha estat bé. Ara a esperar a veure
la pel·lícula!
![]() |
És la portada un spoiler? Si? No? Potser? |
I ja que estic nyonya, ací teniu la banda sonora!
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada