L’últim llibre
del curs de literatura nord-americana era Les Hores de Michael Cunningam, i
m’ha sorprès i agradat molt. M’ha sorprès perquè quan es tracta dels clàssics,
un problema per a mi és que, a vegades, em costa identificar-me amb els
personatges. Està clar que si són clàssics és perquè tracten temes que avui en
dia encara són vàlids (almenys així és com ho veig jo), però la identificació
personal amb les experiències dels personatges ja és un altre cantar. No ha
sigut així amb Les Hores, on he trobat moments d’intensa identificació o, si
més no, de compenetració intensa amb un personatge en concret, Laura Brown.
El llibre és la
història del dia de tres dones, d’èpoques diferents, entrellaçades de diferents
maneres. Està Virginia Woolf, l’escriptora, en l’última etapa de la seua vida
abans de suïcidar-se; Laura Brown, una ama de casa d’Estats Units amb una crisi
existencial; i Clarissa o la senyora Dalloway (protagonista d’un llibre de
Virginia Woolf), una dona de mitjana edat que ha de preparar una festa al seu
amic i antic amant moribund. Potser l’argument que he esbossat sone un poc
massa dramàtic, potser hi ha moments que ho són, però la lectura mereix molt la
pena.
No m’enrecordava,
però en Feminisme per a principiants es parla de la situació de Laura Brown, de
com l’època i el país asfixiava les vides de les dones. Aquestes persones, que havien de rebre els
homes que tornaven de la guerra i havien de aconseguir que oblidaren les coses que havien viscut mitjançant
pastissos perfectes i una cuina plena d’electrodomèstics.
La novel·la és un
zoom a aquestes tres vides, a les seues preocupacions: més quotidianes o més
rellevants: comprar unes flors, suïcidar-se, rebre una visita. M’ha agradat
molt i ara sols em falta veure la pel·lícula (diuen que està molt bé) i
llegir-me La senyora Dalloway per veure com es relaciona amb Les Hores!
“...Es pregunta si totes les altres dones també pensen, fins a un cert punt, el mateix: aquí hi ha l’esperit intel·ligent, la dona de les penes, la dona de les joies transcendentals, que preferiria ser en un altre lloc, que ha consentit fer unes tasques senzilles essencialment ximples, examinar tomàquets, seure sota un assecador, perquè aquest és el seu art i el seu deure”.
I, aquesta
setmana, un plus: La llista de lectures recomanades pel meu professor del curs
de literatura (alguns els he llegit i alguns no). La majoria són contes o novel·les breus:
Historia
de una hora, de Kate Chopin
La
vida secreta de Walter Mitty, de James Thurber
Caminar,
de Henry David Thoreau
Els
contes de Hemingway
El
oso, de William Faulkner
El
niño perdido y La puerta que nunca encontré, de Thomas Wolfe
Relato
soñado, d'Arthur Schnitzler
Desayuno en Tiffany’s, de Truman Capote
Els contes de Truman Capote
Llig-lo si... vols identificar-te profundament amb alguns personatges
Fuig si... no et van les narracions pausades i tristes
Els contes de Truman Capote
![]() |
"No pots trobar la pau evitant la vida, Leonard." |
Llig-lo si... vols identificar-te profundament amb alguns personatges
Fuig si... no et van les narracions pausades i tristes
Laia, m'encanta que hagis comentat aquesta obra, personalment la trobo una delicia!
ResponEliminaPilar P.