Allà on vaig veig
Stefan Zweig: a les llibreries el capte amb una mirada ràpida, als blocs que
solc visitar sempre està present i a la biblioteca del meu poble, mon pare el
va trobar ràpidament i me’l va dur a casa. Després de Els ulls del germà etern,
Vint-i-quatre hores en la vida d’una dona i Carta d’una desconeguda, ha arribat
a les meues mans Novel·la d’escacs.
Aquesta obra
segueix la temàtica de les altres novel·les de Zweig: l’obsessió quasi
malaltissa d’una persona per un aspecte concret. Si a Carta d’una desconeguda
la vida de la protagonista gira entorn d’un home, en Novel·la d’escacs, el
protagonista es veu completament atrapat per aquest joc mil·lenari.
Aquesta novel·la
brevíssima de l’escriptor vienès es narra de la mateixa manera que ens té
acostumats: el narrador principal escolta la vida i la desgràcia del vertader
protagonista, que li conta l’origen de la seua passió. En aquest cas ens situem
en un creuer on viatja el campió del món d’escacs: un jove amb poques llums
fora del tauler. El narrador, encuriosit per aquesta personalitat, vol
conèixer-lo a través d’una partida amb ell. Just abans de fer un moviment
erroni, se li acosta al narrador un home anònim que li indica els moviments
exactes que ha de fer per no perdre. Efectivament, queden empatats gràcies a
estes indicacions. El senyor B, que és aquest home que pareix saber tant sobre
escacs li conta al narrador la seua història. De l'argument us avance que el Senyor B ha patit tortura psicològica
per part dels nazis i, intentant fugir de la tortura, s’ha convertit en un obsés
pels escacs.
En fi, és una
novel·la finíssima, intensa i molt ben escrita, que amb poquetes pàgines ens fa
posar-nos en la pell del protagonista. Jo, que no jugue mai als escacs, que
sols conec les regles perquè me les ensenyaren quan era xicoteta, he notat
tensió en cada partida i en cada moviment. Zweig parla d’un trauma convertit en
obsessió, en addicció: igual que un alcohòlic mai podrà beure una cervesa, el
nostre protagonista mai podrà asseure’s davant d’un tauler d’escacs.
![]() |
No us encanten aquestes il·lustracions sobre la novel·la? Són de l'alemanya Elke Rehder |
Llig-lo si... t'abelleix una lectura curta però intensíssima
Fuig si... estàs fart/a de que ressenye a Zweig en el blog
Quin llibre tant ben escrit i quina història tant ben contada.Lectura recomanada per a tots els lectors: fa que la visques, per molt lluny que estigues dels escacs.
ResponEliminaSí! Tens raó, Zweig escriu increïblement bé.
Elimina